Els col·legis de metges catalanas manifesten el compromís de la professió per fer front a l'emergència climàtica i al seu impacte en la salut
La salut humana és inseparable de la salut del planeta i dels seus recursos. Avui dia, existeix un clar consens científic sobre el fet que, al segle XXI, la crisi climàtica és la major amenaça per a la salut i que comporta l’increment de tota una sèrie de riscos i impactes, directes i indirectes, que ja estan incidint en la mortalitat i morbiditat. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recorda que quan parlem de crisi climàtica, estem parlant de crisi de salut. Aquest paradigma és el que també impregna i inspira, en bona part, els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030 (ODS), adoptats el 2015 en el marc de l’Organització de Nacions Unides (ONU). Objectius que inclouen, de manera prioritària, la salut global, la lluita contra la pobresa i la protecció del planeta. L’actual pandèmia de COVID-19 és una mostra evident de la relació entre salut humana i salut planetària, així com de la necessitat d’alinear la recuperació d’aquesta crisi amb la resposta a la crisi del clima.
Els metges i metgesses, en tant que garants de la defensa i protecció de la salut i com a professionals de referència per als ciutadans, tenen una responsabilitat especial i poden aspirar a assumir un rol rellevant en el repte que es planteja a tota la humanitat. És en aquest sentit, que el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha elaborat el document de posició La salut del planeta, la nostra salut, en el qual expressa públicament, en representació dels metges i metgesses catalans, el seu compromís per impulsar i donar suport a accions que situïn la salut global i la lluita contra l’emergència climàtica com a prioritat de salut pública.
A banda d’exposar els principals riscos per a la salut derivats de la crisi climàtica i alguns dels principals impactes que ja s’estan registrant al planeta, el document és una primera declaració d’intencions que, expressada en 10 compromisos, enumera diferents àmbits a través dels quals els professionals poden aportar el seu coneixement i el seu rol de referència davant la ciutadania per dissenyar i posar en marxa estratègies de prevenció o de resposta enfront de noves amenaces i necessitats de salut relacionades amb la crisi climàtica.
El decàleg inclou compromisos en àmbits com ara:
- La defensa d’un nou concepte de salut humana que tingui en compte la salut del planeta i la salut global.
- La promoció de la formació i la recerca al voltant de temes lligats a la salut global en general i als efectes de la crisi climàtica en particular (prevenció i resposta).
- La contribució a l’educació ciutadana per a l’autocura i la cura del planeta.
- La pressió a governs i organismes nacionals i internacionals per legislar i prendre acords que contribueixin a protegir la salut del planeta.
- La necessitat d’adequar el sistema sanitari perquè, d’una banda, pugui donar resposta a noves necessitats i emergències derivades de la crisi climàtica i, de l’altra, perquè redueixi de manera significativa les seves emissions i residus. Actualment, el sector salut és responsable d’entre el 4% i el 10% de les emissions globals de CO2.
- La necessitat de vetllar per la salut de les persones i poblacions més desfavorides i, per tant, més vulnerables als efectes de la crisi climàtica.
- El rol i les accions exemplars des de les organitzacions professionals i dels propis professionals.