El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) reitera la seva profunda preocupació en relació amb la situació laboral i professional dels professionals de la salut i dels metges en particular i amb la creixent dificultat per poder donar resposta a les necessitats sanitàries de la població.
El principal problema al qual ens enfrontem té a veure amb la demografia professional. No hi ha metges al sistema i cal adoptar mesures urgents per afavorir la consolidació dels professionals i, alhora, afrontar solucions a curt, mig i llarg termini. Un metge especialista es forma en 10 anys. El sistema sanitari català pateix un infrafinançament crònic i calen més recursos per millorar les condicions laborals, les infraestructures i apostar de manera decidida i ferma per la innovació.
Els professionals dels diferents àmbits assistencials estan suplint des de fa massa anys la insuficiència del sistema sanitari. És un problema que fa molt temps que s‘arrossega i que cal abordar amb decisió. Recolzem, en aquest sentit, la demanda de Metges de Catalunya per la millora en les condicions laborals i salarials, que ha d’anar acompanyada d’una modificació de les condicions en què es desenvolupa la tasca assistencial. I cal anar més enllà de les paraules. Necessitem compromisos ferms i determinació per complir-los.
L’envelliment de la població, la major prevalença de malalts crònics i els problemes socioeconòmics tenen un important efecte sobre la pressió assistencial i obliguen a fer canvis organitzatius que afavoreixin una atenció integral, amb una assistència domiciliària enfortida. D’altra banda, la salut mental és la pandèmia del segle XXI i, per fer-hi front, ens calen, sobretot, polítiques transversals que donin resposta global al problema.
Els serveis d’atenció primària i d’urgència reben, de manera especial, l’impacte de la crisi econòmica i social. La feblesa de les estructures econòmiques, socials i familiars de suport impacta de manera directa en l’increment de la demanda assistencial. El sistema sanitari és el servei públic més proper al ciutadà i és eix vertebrador de l’ equitat, però no pot ni ha de sostenir tots els problemes socials.
Ens cal una atenció primària forta. Cal dotar-la de recursos assistencials efectius i de capacitat de resposta, fent una clara aposta per la inversió tecnològica. Cal afavorir la desburocratització del sistema i apostar per rols de suport a la tasca del metge professional assistencial, amb autonomia real i de gestió per als equips. Cal afavorir la presa de decisions i de resposta dels professionals com a motors clau de la transformació del sistema sanitari i afavorir els canvis organitzatius.
Demanem que es creï un espai formal i específic de treball on es formulin i, sobretot, on es concretin propostes per a la millora, no només de les condicions laborals dels metges, sinó també dels aspectes d’organització assistencial. Propostes basades en el professionalisme mèdic.
Les propostes han de tenir com a finalitat la millora de l’atenció de les persones, dels nostres pacients. Ens trobem en un moment molt complicat des del punt de vista assistencial. La situació empitjorarà de manera franca per la manca de professionals. I és en aquest sentit que demanem responsabilitat i el màxim consens polític per endegar decididament les accions encaminades a la transformació i enfortiment del sistema sanitari públic davant d’aquest moment clau. Oferim la nostra col·laboració i compromís a la Conselleria de Salut i als diferents agents socials per materialitzar les propostes plantejades.