22a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica: els professionals i el sistema de salut davant del repte del canvi climàtic

L’impacte del canvi climàtic en la salut i en el sistema sanitari va ser el tema central de la 22ª Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica, celebrada el passat 19 de juliol a Puigcerdà i organitzada pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) dins de la Universitat d’Estiu de la Universitat Ramon Llull (URL). Sota el títol Canvi climàtic i salut planetària, la jornada va abordar aquest repte des de diverses perspectives de la mà de metges de diferents especialitats que van compartir reflexions i estudis recents a través dels quals es va fer evident que avui ja no és possible concebre la salut sense els adjectius “global” i “planetària”.

El president del CCMC i president del Col·legi de Metges de Girona (COMG), Josep Vilaplana, va donar la benvinguda als assistens tot destacant el valor d’aquesta tradicional jornada, que any rere any convida al debat i a la reflexió en un ambient distès. També van participar en la benvinguda institucional el coordinador mèdic de l’Associació Universitària de Cerdanya (AUCer), Enric Subirats; la responsable de formació d’AUCer, Maria Josep Puente; el director gerent de la Fundació Hospital de Puigcerdà, Lluís Carreras, i el director general adjunt de l’Hospital de Cerdanya, Grégory Guibert.

El títol de la conferència inaugural, Salut planetària: quan la salut humana i la del planeta van juntes, resumia a la perfecció l’essència i el sentit de la jornada i va anar a càrrec de tot un referent en la matèria: el doctor en Medicina, investigador sènior d’ISGlobal i copresident de The Lancet Cowntdown Europe, Josep Maria Antó. La presidenta de la Comissió de Deontologia del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) i especialista en medicina preventiva, Magda Campins, va introduir la conferència d’Antó, tot insistint en el concepte de one health i en la necessitat de prendre definitivament plena consciència de la interrelació entre la salut humana, la salut animal i la salut del planeta.

Josep Maria Antó va començar la seva intervenció recordant que l’activitat humana, especialment en els darrers 70 anys, ha desestabilitzat un sistema de temperatures i de cicles autoregulats del planeta que s’havien mantingut estables durant milers d’anys. La biodiversitat, la qualitat del sòl (i, per tant, la producció d’aliments) o el sistema d’aigües dolces i salades s’hi han vist greument alterats. Alhora, en aquest mateix període de temps, la salut humana ha anat registrant millores històriques, un fet aparentement paradoxal que “només ha estat possible a expenses dels recursos naturals del planeta”, va alertar Antó. Però avui sabem que “la salut humana i la salut del planeta van juntes”, va recordar. Un canvi de paradigma que, segons Antó, exigeix “imaginació”, també per part dels metges, per tal de canviar la manera de pensar i d’actuar. “Tenim un problema d’urgència: necessitem generar evidències perquè necessitem actuar”, va concloure l’expert, tot reconeixent l’enorme dificultat de gestionar els nous reptes i de plantejar objectius a escala mundial.

• Podeu veure la conferència inaugural en vídeo aquí

Taula 1. Impacte del canvi climàtic i necessitats assistencials presents i futures

La metgessa d’urgències i membre de la Junta de Govern del CoMB Mireia Puig va introduir la primera taula, posant èmfasi en el fet que els efectes del canvi climàtic ja estan afectant de manera clara la vida i la salut de les persones, però, molt especialmente, les de les més vulnerables.

L’impacte de les temperatures extremes i de les onades de calor es relaciona amb un increment de la mortalitat i dels ingressos hospitalaris (principalment per intoxicacions, alteracions renals i urinàries, endocrines, trastorns mentals i problemes perinatals) i afecta especialment persones vulnerables, tant des del punt de vista biològic com social. Ho va recordar la metgessa de família de l’EAP Martorell (ICS) i vicesecretària del CoMB, Sònia Miravet. Aquestes circumstàncies obliguen, segons Miravet, a ser cada cop més proactius en la identificació del nivell de risc dels pacients i en el reforç dels controls de pacients i de medicació (amb especial atenció a fàrmacs com els depressors del sistema nerviós central). Miravet també va recordar que cal avaluar les intervencions: “Fa anys que es va instaurar a Catalunya el pla d’actuació davant les onades de calor, però en sabem poc sobre la seva avaluació”, va afirmar.

La metgessa adjunta del servei d’Urgències de l’Hospital Arnau de Vilanova, Cecília Llobet, va centrar la seva intervenció en els efectes de la contaminació atmosfèrica sobre la salut. De la mateixa manera que diferents estudis han relacionat episodis d’elevada contaminació amb l’increment d’ingressos a urgències per patologia respiratòria, cardiovascular o cerebrovascular, l’equip de l’hospital lleidatà es va plantejar estudiar si aquests episodis i altres fenòmens climàtics (com les tempestes de pols sahariana) també podien tenir relació amb els increments sobtats de pacients amb convulsions i amb risc de suïcidi que, en determinats moments, observaven al servei. En una primera fase de l’estudi –que compara les dues zones climàtiques diferenciades de la demarcació de Lleida: la plana i la muntanya-, els investigadors han pogut relacionar fins al moment elements climàtics amb el risc de patir convulsions.

“Potser encara no som prou conscients del que estem vivint. Hi ha moltes coses que pensàvem que no podrien passar i que estan passant”. Així va iniciar la seva intervenció l’especialista en malalties infeccioses de l’Hospital del Mar i membre de la Junta del CoMB, Robert Güerri. L’increment de les temperatures ha alterat els ecosistemes i ha propiciat, per exemple, que vectors, com mosquits i paparres, hagin allargat el seu cicle biològic durant l’any. Això, sumat a l’enorme increment de desplaçaments i interaccions mundials (sobretot, a partir dels anys 2000 amb l’auge de les companyies aèries low cost) ha afavorit que infeccions virals i bacterianes procedents d’altres zones del planeta hagin trobat al nostre entorn les condicions ambientals idònies per a la seva transmissió. És el cas de malalties com el dengue, la febre del virus del Nil occidental o la febre Crimea-Congo, de les quals ja hi ha hagut casos autòctons a l’Estat espanyol. “De moment, no hem vist casos greus, però si s’instal·len al nostre entorn més serotipus i es produeixen reinfeccions, en podríem començar a veure”, va alertar Güerri. Aquest expert va instar a reforçar la prevenció –“atenció a les vacunacions!”- i el reforç de la salut pública.

Va tancar la primera taula Jordi Serrano, metge emprenedor, cofundador de The Planet Health Innovation Network, que va destacar la necessitat d’atraure inversions per posar les eines digitals al servei de la salut planetària. En aquest sentit, va destacar la seva utilitat en àmbits com la telemedicina, el disseny de processos assistencials energèticament eficients, el control de la medicació i dels pacients fràgils o, fins i tot, la impressió de vacunes amb tecnologia 3D.

• Podeu veure la primera taula rodona en vídeo aquí

Taula 2. Tindrem altres malalties i altres pandèmies?

El tema de la jornada no podia prescindir d’aportacions fetes des de l’àmbit de la salut animal. El veterinari, catedràtic de la UAB i investigador del Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA), Joaquim Segalés, va recordar que el 75% de les malalties emergents en els darrers anys són d’origen animal o hi estan relacionades. Segalés va instar a abandonar la tradicional “visió antropocèntrica” de la salut i va recordar que, actualment, ja vivim una greu “pandèmia silenciosa”: la de les resistències microbianes als antibiòtics, que, en el cas dels animals de granja, ha obligat a reduir en un 60% l’ús d’antibiòtics en els darrers anys a l’Estat espanyol.

La metgessa d’urgències, vicepresidenta del Col·legi de Metges de Tarragona (COMT) i moderadora d’aquesta taula, Carme Boqué, va plantejar a Segalés fins a quin punt un virus com el de la grip aviària (H5N1) que darrerament ha afectat explotacions de boví als Estats Units, es considera actualment capaç de desencadenar una nova pandèmia en humans. Sobre aquesta qüestió, l’expert en sanitat animal va explicar que, ara mateix, “se sap que la transmissió de la grip aviària entre humans no és fàcil, raó per la qual l’OMS no l’ha inclòs a la llista de malalties a les quals recomana dedicar-hi més esforços”. Ara bé, si el virus mutés i s’adaptés als mamífers, “les conseqüències podrien ser nefastes”, va advertir Segalés.

L’avenç de la malària en zones del planeta on havia retrocedit o, fins i tot, on era poc freqüent és, actualment, motiu de preocupació. Així ho va constatar el pediatre, epidemiòleg i director general d’ISGlobal, Quique Bassat, que va recordar que cada any es produeixen 150 milions de casos de malària en un total de 85 països del món. “Es tracta d’una malaltia que els humans vam aconseguir limitar geogràficament, però recordem que, a principis del segle XX, també hi havia malària a Europa”, va puntualitzar Bassat. A causa de l’increment de les temperatures, ja s’estan registrant casos de malària en zones d’alçada de Colòmbia o Etiòpia, on abans la transmissió era molt difícil, i veritables epidèmies a països on gairebé havia desaparegut, com Pakistan. A l’Estat espanyol no s’ha registrat encara cap cas autòcton de malària, però sí, per exemple, als Estats Units. En qualsevol cas, Bassat va insistir que cal no abaixar la guàrdia: “als aiguamolls del costat de l’aeroport del Prat hi trobem mosquits Anopheles que, de moment, no estan exposats al paràsit de la malària”.

La pandèmia de COVID-19 ens ha deixat molta literatura sobre les anomenades “lliçons apreses”, però l’epidemiòleg i membre de la Junta del CoMB, Antoni Trilla, va posar l’atenció en allò que encara no hem après. Trilla va assenyalar mancances en vigilància epidemiològica, en salut pública i en recerca que cal revertir. “Moltes de les malalties de les quals hem parlat avui, fa uns anys les explicàvem a les facultats com a malalties importades, però aixo està canviant”, va afirmar. Donat que “el risc zero no existeix, és imprescindible dedicar esforços a detectar les amenaces, vigilar i mitigar, quan sigui necessari”.

La física, catedràtica de la UPC i investigadora del grup BIOCOM-SC, Clara Prats, va deixar clar en la seva intervenció que, ara per ara, ni la intel·ligència artificial (IA) ni els models matemàtics poden predir quan es produirà la propera pandèmia. “Ni tan sols amb una infecció tan estudiada com la COVID-19, es pot predir avui dia quan n’arribarà una propera onada, per tant, encara menys quan parlem de quelcom que no coneixem encara”, va admetre Prats. El que sí que permeten els models matemàtics és detectar “comportaments estranys”, canvis en els patrons normals que ens indiquen que alguna cosa pot arribar a passar i que han de servir com a alerta per activar la vigilància i fer prevenció secundària”.

• Podeu veure la segona taula rodona en vídeo aquí

Taula 3. Com poden contribuir la professió mèdica i el sistema sanitari a reduir la seva petjada climàtica?

El CCMC va incorporar en la darrera actualització del Codi de Deontologia la responsabilitat i el deure dels metges de ser proactius en la lluita contra l’emergència climàtica i en la defensa de la salut global, una iniciativa pionera que va destacar la vicepresidenta del CoMB, Elvira Bisbe, moderadora de la tercera taula de la jornada. Bisbe també va refermar el compromís del CoMB, amb apostes com la recent constitució de la secció col·legial de Metges d’Acció Climàtica i Salut Planetària i va anunciar la imminent creació per part del CoMB, juntament amb ISGlobal, la xarxa de centres de recerca CERCA i el Grup Interdisciplinari de Professionals vinculats amb la Salut (GIPS), d’un grup d’experts que neix amb la missió d’actualitzar i difondre tot el coneixement i evidència disponibles al voltant dels efectes de la crisi climàtica en la salut, amb l’objectiu de fer propostes sobre estudis o intervencions factibles.

Bisbe va donar pas al metge de família i director general de la Fundació Sanitària Mollet, Jaume Duran, que va resumir els eixos principals que defineixen l’Hospital de Mollet com un hospital sostenible (Green hospital). Duran es va referir a elements estructurals, com ara la mateixa concepció arquitectònica de l’edifici (amb patis de llum, per exemple) o la instal·lació d’energia geotèrmica, però també va insistir en la gran importància que té el disseny dels processos i, sobretot, la implicació de tot l’equip i el paper dels professionals com a prescriptors i models (Green ambassadors) a l’hora de generar canvis. Duran va posar com a exemples l’increment de l’ambulatorització i, sobretot, la reducció de processos que, en realitat, aporten poc valor. “Durant els darrers anys, la nostra activitat ha crescut un 20%, però hem reduït els consums d’aigua i elèctric i la nostra petjada de carboni és pràcticament zero”, va resumir. Duran va reconèixer que, a banda de “descarbonitzar l’activitat”, un altre repte és aconseguir la “descarbonització de la cadena de subministraments”.

La radiòloga i presidenta de la Secció de Metges d’Acció Climàtica i Salut Planetària del CoMB, Carla Oliva, va presentar els principals objectius de la secció, que es plantegen des del convenciment que “el sector sanitari ha d’actuar davant del canvi climàtic, d’una banda, tractant les persones, però també, reduint el seu propi impacte”. Oliva va insistir en la necessitat de crear consciència per passar a l’acció des de diferents àmbits: des de la gestió dels residus, a l’alimentació o la mobilitat, entre d’altres. En aquesta línia va anunciar la propera convocatòria d’uns premis impulsats per la secció que seran un reconeixement a les bones pràctiques dins del sector sanitari. Oliva també va reivindicar que la formació en salut planetària s’inclogui en el currículum de la formació de grau de Medicina.

“Tenim clar que des del sector sanitari generem una petjada important, per tant, és imprescindible valorar-la per tal de compensar-la”, va afirmar el metge de família i director gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS), Xavier Pérez Berruezo. Va desglossar alguns dels objectius que s’ha marcat i està duent a terme el major proveïdor del sistema sanitari públic català, després d’una auditoria mediambiental: incorporació de vehicles elèctrics, híbrids i de gas; contractació d’energia verda; implantació de panells fotovoltaics a 280 centres per tal que proveeixin energia per satisfer fins al 15 % del consum o reutilització textil a les bugaderies són alguns exemples de les accions dutes a terme. A més, el nou Hospital de Viladecans ha esdevingut el segon hospital verd de Catalunya, amb una aposta per la geotèrmia i la il·luminació natural, entre d’altres. “Avui en dia no es pot plantejar cap nou centre que no compleixi estàndards ambientals”, va insistir el director gerent, que va destacar com a tema clau la gestió dels residus i va posar en valor la conscienciació i el coneixement creixents dels professionals en matèria de sostenibilitat.

El psiquiatre i cap del servei de Psiquiatria de l’Hospital Clínic, Eduard Bieta, va posar sobre la taula el valor de les accions de cadascun dels professionals i, sobretot, l’impacte de la recerca sobre el canvi climàtic, una aportació que també pot i ha de fer el sector salut. Bieta va centrar la intervenció en el coneixement disponible sobre l’impacte del canvi climàtic en la salut mental i en els estudis realitzats pel seu equip a partir de metaanàlisis i models matemàtics. Entre d’altres evidències, va destacar la relació demostrada entre contaminants atmosfèrics i demència o depressió postpart; entre l’exposició a partícules de sofre i les recaigudes en esquizofrènia o l’impacte de les temperatures extremes en l’increment del risc de suïcidi.

• Podeu veure la tercera taula todona en vídeo aquí

Com en edicions anteriors, a la Jornada també es va reservar un espai més relaxat que aquest any va ser conduït per la metgessa de família i experta en botànica Adela Martín. Sota el títol Petit recull de la vegetació de la Cerdanya, Martín va fer un recorregut per les principals espècies que caracteritzen la flora de la comarca pirinenca: els verns del bosc de ribera; el roure i el pi roig de la muntanya mitjana; l’avet i el pi negre de l’alta muntanya, etc. La metgessa i botànica també va alertar dels efectes del canvi climàtic a la vegetació de la Cerdanya, a causa de l’increment de les temperatures i la reducció de les precipitacions.

• Podeu veure la conferència Petit recull de la vegetació de la Cerdanya en vídeo aquí

El president del CoMB, Jaume Padrós, va cloure la Jornada destacant-ne la qualitat de totes les taules i felicitant els ponents. “Allò que preocupa la societat i allò que passa al nostre voltant també ens preocupa als metges”, va resumir Padrós en referència a una de les raons principals per la qual el canvi climàtic i la salut planetària havia de ser el tema central d’aquesta edició de la Jornada d’Estiu. El president del CoMB va recordar que Catalunya és el país amb l’esperança de vida més alta i, per tant, són moltes les persones vulnerables que necessiten que el sistema sanitari estigui preparat davant els reptes que planteja el canvi climàtic en termes de salut.

Padrós va donar pas a la física i meteoròloga Mònica Usart, dona del temps de RAC1 i RAC105, encarregada de cloure la Jornada i la Universitat d’Estiu de la URL amb la conferència La previsió del temps i el canvi climàtic. Usart va fer gala de la seva gran capacitat de comunicació i divulgadora a l’hora d’acostar i fer comprensibles al públic general conceptes i reflexions del seu àmbit de coneixement.

•  Podeu veure la conferència La previsió del temps i el canvi climàtic aquí