20a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica: retrobament a Puigcerdà amb un cartell de ponents de luxe

26/07/2022

La celebració de la 20a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica, que va tenir lloc a Puigcerdà el passat 15 de juliol, va permetre reprendre, després de dos anys de restriccions forçades per la pandèmia de COVID-19, aquesta trobada tan arrelada, que va tornar a ser un dels plats forts de la Universitat d’Estiu de la Universitat Ramon Llull (URL). La jornada proposava un programa on es van combinar temes d’actualitat i qüestions de fons per a la reflexió i va comptar amb uns ponents de luxe, que, de ben segur, no van decebre el públic assistent a la sala d’actes del Museu Cerdà de Puigcerdà.

El títol de la jornada, Retrobar-nos per seguir construint la salut de demà. Preparats per als reptes?, ja era tota una declaració d’intencions pel que fa a la necessitat de plantejar i fer front a les transformacions que ha d’entomar el sistema sanitari de manera urgent, algunes de les quals ja estaven sobre la taula abans de la pandèmia, mentre que d’altres han sorgit o s’han fet més evidents arran d’aquesta crisi.

A la seva intervenció de benvinguda, el president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) i del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), Jaume Padrós, va alertar que la crisi que afecta el sistema sanitari “no és conjuntural, sinó sistèmica” i que problemes tan greus com la manca de finançament i també de recursos humans obliguen a repensar el sistema de dalt a baix i a fer-lo “menys encorsetat”. Padrós va afegir que els reptes actuals exigeixen “fórmules creatives” que contribueixin, entre d’altres coses, a fer emergir i a “retenir el talent”.

El vicepresident a l’Associació d’Universitaris de la Cerdanya (AUCer), Àngel Maurell va plantejar les dificultats amb què es troben molts alumnes per accedir a estudis universitaris de la branca sanitària en un context en què, paradoxalment, hi ha un dèficit d’aquests professionals. En representació de l’Hospital de Cerdanya, van donar la benvinguda el director de projectes assistencials transfronterers del centre, Eduard Carreras, i el director gerent de la Fundació Hospital de Puigcerdà, Lluís Carreras, que va reivindicar “almenys un any de tranquil·litat” per als professionals sanitaris: “És moment de cuidar el personal”, va reclamar.

Primera taula: “Aplicació d’avenços científics i tecnològics: experiències concretes de millora en salut pública, tractaments, diagnòstic i gestió de processos”


La primera taula de la jornada, moderada per Ramon Vilallonga, cirurgià de l’Àrea de subespecialització de cirurgia endocrina, metabòlica i bariàtrica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i membre de la Junta del CoMB, va reunir uns ponents de primera línia. Tots ells lideren actualment projectes que exemplifiquen a la perfecció com diferents tecnologies emergents estan obrint noves vies per millorar el diagnòstic i tractament de malalties i estan també essent decisives per elaborar models predictius d’enorme utilitat per a la presa de decisions o per a la millora i optimització de processos.

• “Models computacionals, una eina més al servei de la salut pública”, a càrrec de Clara Prats, investigadora del grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOMSC) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), doctora en Física per la Universitat de Barcelona (UB) i presidenta del Grup Interdisciplinari de Professionals vinculats amb la Salut (GIPS).
• “Noves tecnologies i medicina de precisió en migranya: una manera de controlar aquesta epidèmia silent”, a càrrec de Patricia Pozo, cap de secció del Servei de Neurologia de Vall d’Hebron i cap del grup de Cefalea i Dolor Neurològic del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).
• “Tecnologies disruptives en l’ àmbit del diagnòstic per la imatge: com ens estan canviant la intel·ligència artificial i la impressió 3D”, a càrrec de Pep Munuera, cap del Servei de Diagnòstic per la Imatge (àrea d’innovació i qualitat), especialista en neuroradiologia de l’Hospital de Sant Joan de Déu.
• “El diagnòstic anatomopatològic digital ja és una realitat. Preparats per al futur?, a càrrec d’Eugeni López Bonet, cap del Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital Universitari Josep Trueta.

Segona taula: “Tecnologia en l’àmbit sanitari: noves oportunitats per humanitzar l’assistència?”

La segona taula, moderada per Carme Boqué, cap del Servei d’Urgències de l’Hospital Joan XXIII i vicepresidenta primera del Col·legi de Metges de Tarragona (COMT), va fer coincidir les reflexions de tres pesos pesants al voltant dels conceptes de tecnologia i humanització. Les intervencions dels ponents no van deixar ningú indiferent:

• “Pros i contres de la tecnologia: un balanç optimista”, a càrrec de Genís Roca, arqueòleg, llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), president de la Fundació puntCat i expert en internet.
• “De què parlem quan parlem d’humanització?”, a càrrec de Francesc Torralba, filòsof i teòleg, catedràtic de la Universitat Ramon Llull (URL).
• “High tech, high touch: per una medicina científicament humana”, a càrrec de Montserrat Esquerda, pediatra, presidenta de la Comissió de Deontologia del CCMC i directora de l’Institut Borja de Bioètica (URL).

Conferència: “La vacuna de proteïna recombinant d’HIPRA com a dosi de reforç”

La sessió de la tarda es va inaugurar amb la intervenció d’Èlia Torroella, directora d’I+D i assumptes regulatoris de la companyia farmacèutica Hipra, prèvia presentació d’Elvira Bisbe, vicepresidenta del CoMB i metgessa del Servei d’Anestesiologia del Parc Salut Mar. A la seva conferència, Torroella va fer un recorregut per la història de la vacuna contra la COVID-19 que aquesta companyia catalana, referent mundial en el sector les vacunes de salut animal, ha desenvolupat fruit d’una aposta estratègica que va començar el maig de 2020.

Tercera taula: “Reptes de les organitzacions sanitàries: generar il·lusió per obtenir compromís”

La tercera i darrera taula d’aquesta 20a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica va aplegar diferents experiències organitzatives innovadores que s’han dut a terme al sistema sanitari català, tant a l’àmbit de l’atenció primària, com hospitalària. Va moderar la taula Mireia Puig, cap del Servei d’Urgències de l’Hospital de Sant Pau i membre de la Junta de Govern del CoMB, que, prèviament, va oferir una radiografia actualitzada de la situació demogràfica en què es troba la professió mèdica a Catalunya. Puig va apuntar alguns dels principals reptes que se’n deriven, com ara l’allau de jubilacions que continuarà encara els propers anys i l’increment de noves col·legiacions corresponents a metges formats a l’estranger que no disposen de titulació d’especialista i que no s’ajusten, per tant, al perfil de professional que actualmente està demandant el sistema.

Els ponents d’aquesta tercera taula van ser:

• Lali Ruiz, metgessa de família i directora de SAP centre, Institut Català de la Salut (ICS).
• Jaume Sellarès, gerent de l’EAP Sardenya i vicepresident del CoMB.
• Manel Jovells, director general d’Althaia Xarxa Assistencial Universitària de Manresa.
• Jordi Fàbrega, Pediatria dels Pirineus, SCCLP.
• Josep Campistol, director de l’Hospital Clínic de Barcelona.

Conferència de cloenda i comiat

L’encarregat de cloure la jornada i aquesta nova edició de la Universitat d’estiu de la URL, fou el filòsof i catedràtic de la URL, Francesc Torralba, amb la conferència “Humanisme tecnològic. Arrels i horitzons”.

Van acomiadar l’acte l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira; el rector de la URL, Josep M. Garrell; el president d’AUCer, Francesc Armengol; i el president del CCMC i del CoMB, Jaume Padrós.