Sant Feliu obre un nou espai expositiu dedicat a la salut, únic a Catalunya

24/11/2014

El Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i el Museu de la Medicina de Catalunya han apostat per dur a terme la producció d’un nou espai museístic que vol tractar sobre la vida i la salut no des de la malaltia, sinó com un cant al benestar, des de l’optimisme i l’alegria vital. El passat dissabte 22 de novembre, la vicepresidenta del Govern de la Generalitat, Hble. Sra. Joana Ortega va presidir l’acte, acompanyada de l’Hble. Sr. Boi Ruiz (Conseller de Salut), el Sr. Joan Alfons Albó (Alcalde de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols), el Sr. Àlvar Net (Patronat Museu d’Història de la Medicina de Catalunya), el Sr. Joan Giraut (President de la Diputació de Girona) i el Sr. Ferran Tarradellas (Representant de la Comissió Europea a Catalunya).

L’exposició
“Curar-se en salut” és una exposició que explica el tresor de la salut, plantejada com a patrimoni individual, com a part de la responsabilitat ciutadana davant la comunitat. Aquesta exposició, que fa un viatge pel passat, present i futur de la medicina, compta amb un format rigorós, amè i pedagògic on, a través de recursos audiovisuals, patrimoni històric, objectes actuals, i d’altres recursos interactius,  es mostrarà el llarg camí dels reptes de la medicina i la ciència a occident.

La mostra s’estructura en sis grans àmbits temàtics: introdueix l’espai un audiovisual sobre el naixement de la persona i un elogi a la bona vida. A continuació es reflexiona sobre “el tresor de la salut” amb un cofre d’on surten aforismes, desitjos i pensaments. El tercer àmbit tracta sobre els drets i deures que dels ciutadans i també hi ha un homenatge a tots els professionals que ens ajuden a tenir cura d’aquest tresor.  Quan la salut es perd hi ha l'opció de recórrer als professionals -els metges- per recuperar-la. És el tema de la propera sala. La següent fa una reflexió sobre el fet que la salut no sempre ha estat tan a l'abast, i es fa un repàs ràpid als orígens:  els remeis casolans, els metges de poble... El recorregut passa finalment per una imatge de l’actualitat sanitària, amb  les grans xifres, noms i col·lectius de la medicina. Tot seguit, en format de grans caixes d’eines, trobem diferents aspectes i solucions actuals que ens permeten augmentar la nostra qualitat de vida. Els dos darrers àmbit, estan dedicats al futur, a través de la presentació de diferents recerques punteres i novedoses que estan duent a terme centres i instituts de Catalunya (aquí de moment hi són presents DipSalut i el projecte de territori cardioprotegit, l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya i la recerca en nanotecnologia, i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona amb imatge per al diagnòstic).

Aquest nou espai singular ha estat dissenyat per l’arquitecte Dani Freixes i l’equip de Varis Arquitectes, i comissariada per Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, els quals destaquen que "d'entrada el tema de l'exposició fa respecte, perquè estem parlant de la vida, i per tant, és un tema seriós. El to, però, serà positiu, ja que el món de la salut ens dóna moltes possibilitats, però també està limitat per la naturalesa. És un tema cabdal i universal, cosa que invita a participar a la curiositat de la gent. S'hi veurà el paper del metge, en tots moments, des de quan es neix, passant per la medicina, la farmàcia, els reptes, les eines, i tot allò que ens va acompanyant en el camí de la salut i la vida". No és una exposició "d'objectes", sinó una coherència, una història i un sentit. El to de l'exposició sempre serà "optimista i agraïda".

La proposta partia de la necessitat de remodelar i modernitzar l’Espai del Metge i de la Salut Rural (EMSR), del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, inaugurat el 2005. La col·laboració amb el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya ha permès transcendir a un estadi superior i poder oferir un nou centre de caire nacional, amb el compromís d’ubicar, en un futur proper, una seu del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHMC) a l’Antic Hospital Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

Un auditori per a congressos al Monestir
A banda de la pròpia exposició, el projecte inclou també l’adequació de les sales Abat Panyelles -antiga biblioteca del Monestir- com a auditori per congressos i jornades, amb l’objectiu de promoure la celebració de conferències, jornades i congressos del món de la salut i també d’altres àmbits, organitzats pel propi centre o amb col·laboració amb altres institucions públiques o privades. L’auditori compta amb una recepció i dues sales per a jornades i congressos.

La Sala Abat Panyelles té una capacitat per a 90 persones i disposa d’una instal·lació permanent de butaques i aparell audiovisual, i la Sala Abat Sunyer, de caràcter polivalent, amb capacitat per unes 60 persones.

El projecte està pressupostat en 641.463,02 i s’ha finançat en un 50% amb un ajut Europeu (Fons FEDER) de 320.731,51 i la resta finançat per la Generalitat de Catalunya (ajut PUOSC), amb 168.003,56, i l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols amb una partida de 152.727,95.