Aspectes del nou model del certificat de defunció
18/12/2020
El nou model de certificat de defunció amplia el nombre d'apartats a completar per part del facultatiu.
Els punts a destacar en el nou model de certificat de defunció són:
1a.- En relació amb l'apartat de l'existència, o no, de risc infecciós en el cadàver haurà d'indicar-se, també, la malaltia infecciosa patida pel mort, si el risc infecciós deriva d'aquesta circumstància.
A més haurà d'indicar-se dins de què grup ha d'incloure's el cadàver. Seguint la Guia de Consens sobre Sanitat Mortuòria aprovada en 2018 pel Ministeri de Sanitat, apareixen recollits els següents grups. Els cadàvers, restes humanes i restes cadavèriques es classifiquen en tres grups:
a. GRUP I: aquells que presenten un risc per a la salut pública i/o professional, perquè el mort patia una malaltia infecto contagiosa de les quals s'inclouen en la guia sobre Sanitat Mortuòria i que es podrà modificar en funció de l'evidència científica disponible.
GRUP I: Carboncle; Diftèria respiratòria; Malalties potencialment transmissibles, d'origen conegut o desconegut, que puguin transmetre's de persona a persona i suposin un risc rellevant per a la salut pública; Febres hemorràgiques víriques (per arbovirus, arenavirus, bunyavirus, filovirus, flavivirus, hantavirus i uns altres), així com febres hemorràgiques d'origen desconegut; Febre Q; Pesta pneumònica; Verola i Encefalopaties espongiformes transmissibles humanes.
b. GRUP II: aquells que presentin risc radiològic per la presència en els mateixos de substàncies o productes radioactius. Per al seu tractament s'estarà al que es disposa en la normativa sobre seguretat nuclear.
GRUP II: cadàvers contaminats per substàncies radioactives.
c. GRUP III: aquells que no presentin els riscos dels grups I i II.
El document publicat pel Ministeri de Sanitat relatiu al procediment per al maneig de cadàvers en casos de COVID-19, amb diverses versions, inclou els cadàvers dels morts per COVID19 en el GRUP III, però aclareix que "el cadàver pot constituir un risc biològic" i proposa "algunes mesures addicionals per al seu maneig amb base en les informacions existents i les recomanacions aplicables en l'àmbit internacional". Per això és important indicar la malaltia infecciosa.
És important subratllar que qualsevol persona que tingui coneixement de la presència d'un cadàver dels grups I i II haurà de posar-lo en coneixement immediat de l'Autoritat Sanitària competent
2a.- La segona modificació fa referència a la possibilitat o no d'incineració, modalitat de destinació del cadàver cada vegada més habitual, i si existeix alguna circumstància que pugui condicionar-la: presència de marcapassos, tractament amb isòtops radioactius o existència de pròtesi.
Cal tenir en compte que les pròtesis actuals no condicionen la incineració, per la qual cosa no seria impediment per a realitzar-la.
Aspectes a tenir en compte
El correcte emplenament del certificat mèdic de defunció, a més d'acreditar la defunció d'una persona perquè la seva mort pugui inscriure's en el Registre Civil i extingir així la seva personalitat jurídica, té importants conseqüències des del punt de vista de política sanitària i ha d'efectuar-se, per tant, amb el mateix esforç i dedicació que la resta d'actuacions sanitàries.
És un deure del metge, recollit en la legislació i en el Codi de Deontologia Mèdica, que ha de realitzar-lo quan hagi presenciat la mort, reconegui al cadàver, li hagi assistit en la seva última malaltia o tingui a la seva disposició la història clínica.
Clínicament i èticament es pot signar un certificat amb criteris de presumpció si el desenllaç és possible i hi ha compatibilitat entre la informació sobre les circumstàncies de la defunció i la seva patobiografìa, però no han de completar-se aquells apartats no essencials per a la inscripció registral si no es coneix exactament la veracitat de l'afirmació, i això és també d'aplicació per als apartats indicats.
Per a finalitzar, i en relació amb la identificació del metge que signa el certificat, en el cas dels col·legiats de Girona valdrien els quatre dígits que componen el número de col·legiat en la nostra institució.
(En cas que fos requerit a completar nou dígits, bastaria amb posar 17000 abans del número de col·legiat del COMG).
Els punts a destacar en el nou model de certificat de defunció són:
1a.- En relació amb l'apartat de l'existència, o no, de risc infecciós en el cadàver haurà d'indicar-se, també, la malaltia infecciosa patida pel mort, si el risc infecciós deriva d'aquesta circumstància.
A més haurà d'indicar-se dins de què grup ha d'incloure's el cadàver. Seguint la Guia de Consens sobre Sanitat Mortuòria aprovada en 2018 pel Ministeri de Sanitat, apareixen recollits els següents grups. Els cadàvers, restes humanes i restes cadavèriques es classifiquen en tres grups:
a. GRUP I: aquells que presenten un risc per a la salut pública i/o professional, perquè el mort patia una malaltia infecto contagiosa de les quals s'inclouen en la guia sobre Sanitat Mortuòria i que es podrà modificar en funció de l'evidència científica disponible.
GRUP I: Carboncle; Diftèria respiratòria; Malalties potencialment transmissibles, d'origen conegut o desconegut, que puguin transmetre's de persona a persona i suposin un risc rellevant per a la salut pública; Febres hemorràgiques víriques (per arbovirus, arenavirus, bunyavirus, filovirus, flavivirus, hantavirus i uns altres), així com febres hemorràgiques d'origen desconegut; Febre Q; Pesta pneumònica; Verola i Encefalopaties espongiformes transmissibles humanes.
b. GRUP II: aquells que presentin risc radiològic per la presència en els mateixos de substàncies o productes radioactius. Per al seu tractament s'estarà al que es disposa en la normativa sobre seguretat nuclear.
GRUP II: cadàvers contaminats per substàncies radioactives.
c. GRUP III: aquells que no presentin els riscos dels grups I i II.
El document publicat pel Ministeri de Sanitat relatiu al procediment per al maneig de cadàvers en casos de COVID-19, amb diverses versions, inclou els cadàvers dels morts per COVID19 en el GRUP III, però aclareix que "el cadàver pot constituir un risc biològic" i proposa "algunes mesures addicionals per al seu maneig amb base en les informacions existents i les recomanacions aplicables en l'àmbit internacional". Per això és important indicar la malaltia infecciosa.
És important subratllar que qualsevol persona que tingui coneixement de la presència d'un cadàver dels grups I i II haurà de posar-lo en coneixement immediat de l'Autoritat Sanitària competent
2a.- La segona modificació fa referència a la possibilitat o no d'incineració, modalitat de destinació del cadàver cada vegada més habitual, i si existeix alguna circumstància que pugui condicionar-la: presència de marcapassos, tractament amb isòtops radioactius o existència de pròtesi.
Cal tenir en compte que les pròtesis actuals no condicionen la incineració, per la qual cosa no seria impediment per a realitzar-la.
Aspectes a tenir en compte
El correcte emplenament del certificat mèdic de defunció, a més d'acreditar la defunció d'una persona perquè la seva mort pugui inscriure's en el Registre Civil i extingir així la seva personalitat jurídica, té importants conseqüències des del punt de vista de política sanitària i ha d'efectuar-se, per tant, amb el mateix esforç i dedicació que la resta d'actuacions sanitàries.
És un deure del metge, recollit en la legislació i en el Codi de Deontologia Mèdica, que ha de realitzar-lo quan hagi presenciat la mort, reconegui al cadàver, li hagi assistit en la seva última malaltia o tingui a la seva disposició la història clínica.
Clínicament i èticament es pot signar un certificat amb criteris de presumpció si el desenllaç és possible i hi ha compatibilitat entre la informació sobre les circumstàncies de la defunció i la seva patobiografìa, però no han de completar-se aquells apartats no essencials per a la inscripció registral si no es coneix exactament la veracitat de l'afirmació, i això és també d'aplicació per als apartats indicats.
Per a finalitzar, i en relació amb la identificació del metge que signa el certificat, en el cas dels col·legiats de Girona valdrien els quatre dígits que componen el número de col·legiat en la nostra institució.
(En cas que fos requerit a completar nou dígits, bastaria amb posar 17000 abans del número de col·legiat del COMG).