El CCMC rebutja les mesures aprovades pel Govern central que permeten contractar com a especialistes metges sense la titulació corresponent i que obren una nova porta a la precarietat

Davant l’aprovació, per part del govern de l’Estat, del Reial Decret-llei 29/2020, de 29 de setembre, de mesures urgents en matèria de teletreball a les Administracions Públiques i de recursos humans al Sistema Nacional de Salut per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) vol posar de manifest el següent:

1.- Lamentem que les mesures excepcionals contingudes a l’esmentat Reial Decret-llei no hagin estat, no ja consensuades o negociades amb els representants de la professió mèdica i amb altres agents socials, sinó ni tan sols consultades amb els mateixos i que el seu coneixement s’hagi produït a través de la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

Considerem que el període d’excepcionalitat en què ens trobem obliga a prendre, de manera prioritària, decisions relacionades amb l’increment pressupostari necessari per augmentar la retribució dels professionals i per millorar les infraestructures i equipaments actuals.

2.- El CCMC s’ha pronunciat des de fa anys sobre la manca de metges en algunes especialitats concretes i també en determinades zones del territori, sobretot en l’àmbit rural. Considerem que qualsevol mesura dirigida a augmentar el nombre de metges ha de venir donada per l’increment de places de grau i de formació MIR i, en segon terme, per una desburocratització del sistema que faciliti la feina dels professionals sanitaris i els deslliuri de tasques que no són assistencials.

3.- Pel que fa a la norma aprovada, considerem que és una decisió errònia atorgar, ni que sigui de manera temporal, competències pròpies de metges especialistes a metges que no han obtingut plaça MIR, tot i haver aprovat l’examen. Mai un recent titulat, estigui o no en formació, pot fer les funcions d’especialista. Justament la formació MIR, mitjançant la supervisió decreixent i l’autonomia creixent, és el sistema vigent d’especialització.

La utilització de la figura prevista al Reial Decret 1146/2006, de 6 d'octubre, pel qual es  regula la relació laboral especial de residència per a la formació d’especialistes en Ciències de la Salut per a la contractació de personal amb finalitats que serien pròpies d’un nomenament interí i que no seguirà cap programa formatiu, a més de menystenir la situació dels MIR que sí que han obtingut una plaça, corre el risc de convertir-se en una nova porta d’entrada a la precarietat contractual del sistema públic de salut.

4.- Pel que fa als metges extracomunitaris que tenen pendent l’homologació de títols de metge especialista, és prioritari que el Ministeri de Sanitat agilitzi els expedients pendents i que acrediti la idoneïtat dels candidats. La manca de celeritat i agilitat en el procés d’homologació és la base d’un problema que no es pot solucionar amb homologacions exprés transitòries.

5.- En relació amb les mesures excepcionals sobre la circulació d’especialistes entre l’Atenció Primària i els hospitals i viceversa a les quals fa referència la norma aprovada, entenem que qualsevol col·laboració de professionals entre nivells assistencials ha de venir donada per les necessitats concretes al territori i el respecte de les competències professionals dels mateixos.

6.- Per tot això, demanem la retirada de Reial Decret-Llei 29/2020, de 29 de setembre i de les mesures excepcionals que hi són contemplades, donat que generen confusió a les organitzacions sanitàries i als professionals. Creiem que, davant l’excepcionalitat del moment, calen decisions en la línia del que des del CCMC hem plantejat recentment al Decàleg per a la reforma del sistema de salut de Catalunya (Deu propostes de canvi a partir de les lliçons apreses durant la crisi sanitària de la COVID-19), juntament amb el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIC) i la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS).