Consideracions deontològiques en relació amb informació, consentiment i consulta virtual durant la pandèmia de COVID-19

04/05/2020

• Identificar, en el moment de l’ingrés del pacient, la persona de referència que aquest designi, fent constar que serà informada amb el seu consentiment –si és competent– i que serà preferiblement sempre aquesta persona, tenint present que la comunicació s’haurà de fer a través del número de telèfon que s’hagi indicat i que conegui el professional.
   
• Comprovar aquestes dades i deixar-les anotades a la història clínica del pacient, així com la informació que es facilita en cada moment. També s’anotarà a la història clínica si la persona contactada o que contacta no és l’habitual, situació possible provocada per horaris i torns, tant als hospitals com als centres sociosanitaris o residències.
   
• Si el pacient no és competent, caldrà identificar el familiar o persona de referència. La informació serà facilitada a aquesta persona al número de telèfon que indiqui, tot deixant constància a la història clínica d’aquesta circumstància i de la informació que es faciliti en cada moment.

• a) Moment (dia i hora en què s’ha realitzat el procés d’informació).
   
• b) Identificació del familiar o persona amb qui s’ha contactat, deixant constància del vincle amb el pacient, tal i com s’ha expressat a les recomanacions sobre informació.
   
• c) Breu exposició on s’expliciti que el procés d’informació i l’obtenció del consentiment no es fan per escrit per les circumstàncies que ho determinin (pacient no competent, familiar confinat, etc.).
   
• d) Conveniència terapèutica del procediment o acte mèdic que es proposa.
   
• e) Detall del contingut de la informació facilitada (sobre el procés assistencial, riscos generals i particulars del pacient i alternatives terapèutiques).
   
• f) Comentaris fets per la persona informada i si aquesta ha entès el procés.
   
• g) La decisió acordada.
   
• h) En cas que el familiar no consenti, cal tenir present que, si es considera que la decisió és contrària a l’interès del pacient, és comunicarà a l’autoritat judicial perquè autoritzi l’actuació assistencial, llevat que, per raons d’urgència, no fos possible demanar aquesta autorització. La decisió, en aquest cas, recaurà en els professionals sanitaris, consensuada amb la resta de l’equip.

• a) La utilització de la consulta virtual no ha d'interferir amb els principis bàsics de la relació metge-pacient, que són el respecte mutu, la independència del judici clínic, l'autonomia del pacient i el secret professional.
   
• b) La consulta no presencial, feta per mitjans telemàtics, serà possible i plenament acceptable amb pacients coneguts que tenen història clínica oberta i activa, sobre alguna circumstància sobrevinguda en el curs del procés assistencial o per la modificació del tractament o noves prescripcions.
   
• c) La situació actual, degut a eventuals reassignacions de tasques en el si dels equips i a possibles incorporacions de professionals de reforç, pot generar altres situacions diferents, com el cas d’un pacient a qui se li fa un seguiment telefònic per part d’un metge que no és el seu habitual, però que té accés a la seva història clínica. Aquest cas seria comparable al d’una substitució temporal del facultatiu i, per tant, acceptable.
   
• d) Contràriament, en les circumstàncies actuals, les consultes fetes amb pacients no coneguts ni historiats demanant diagnòstics, així com les prescripcions farmacològiques o altres terapèutiques realitzades en el decurs d'una consulta virtual sense visita física prèvia no serien acceptables èticament i, a més, el metge s'exposaria a un risc de responsabilitat civil i penal. En aquests casos, la funció del metge ha de ser estrictament orientadora i derivar el pacient al seu metge de referència, a un servei d’urgències o a una consulta presencial amb l’especialista adient.
   
• e) En qualsevol cas, ateses les circumstàncies actuals d’emergència sanitària i de mancança de recursos i la necessitat de donar la màxima protecció possible a la salut de la població, excepcionalment, el metge (amb els límits de prudència que cregui que s’han d’adoptar), atenent als símptomes que li refereixi el pacient, podrà orientar el diagnòstic i donar els consells de tractament i de conducta (ja sigui possible aïllament del pacient o derivació a l’hospital), que cregui convenients i també en funció de les directrius de les autoritats sanitàries.
   
• f) El metge ha de vetllar per la confidencialitat del contingut de la comunicació.
   
• g) L’acte realitzat per mitjans telemàtics haurà de quedar registrat a la història clínica, fent menció d’aquesta circumstància. Caldrà guardar còpia de la documentació que es generi durant el mateix.
   
• h) Si fos necessari realitzar prescripció de medicaments, mentre que la recepta de la sanitat pública electrònica ja fa anys que està desenvolupada i continua vigent en el moment actual, en el cas de la prescripció privada, cal que els metges consultin amb el seu Col·legi perquè els indiquin, tècnicament, com fer-ho.