El CCMC alerta de l'engany que suposa oferir el compost tòxic MMS per tractar els trastorns de l'espectre autista i dels seus riscos per a la salut

23/01/2019

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha publicat un Document de Posició que recull informació actualitzada sobre els trastorns de l’espectre autista (TEA) i els tractaments disponibles, així com pel que fa a la seva incidència i evolució, al coneixement existent sobre les causes i a les repercussions que tenen, tant en les persones que els pateixen com en l’entorn familiar. L’objectiu principal del document, titulat Els trastorns de l’espectre autista i el seu tractament, és alertar la població en general i, de manera especial, les famílies afectades, que actualment no existeix cap tractament curatiu per als TEA i que qualsevol oferta de productes miraculosos, com el denominat MMS (Miracle Mineral Solution), no tan sols és un engany i sovint una estafa, sinó que representa un risc molt greu per a la salut.

El document recorda que, davant de trastorns crònics per als quals no hi ha tractaments curatius, no és infreqüent que des de l’àmbit pseudocientífic es difonguin, a través d’actes presencials, d’internet i també dels mitjans de comunicació, tractaments sense cap base científica pel que fa a l’eficàcia i la seguretat. En aquest sentit, el CCMC alerta que, a Catalunya, han proliferat recentment actes organitzats per associacions pseudocientífiques en què es defensa i s’ofereix l’esmentat MMS (en realitat, clorit de sodi, un compost prohibit per l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris) com a tractament dels TEA.

Pel que fa als metges, el CCMC recorda en aquest document que els professionals tenen l’obligació d’oferir als pacients amb TEA i a llurs famílies un abordatge basat en el rigor científic i de protegir-los davant d’ofertes terapèutiques sense evidència i que poden suposar un engany o una estafa moral i econòmica, tal com estableix el Codi de Deontologia.

El document també fa especial incidència en la necessitat que els professionals de la salut (especialment els pediatres) i els professionals de l’educació (especialment, a les etapes d’infantil i primària) es capacitin per identificar signes precoços dels TEA, que sovint poden ser molt subtils, per tal d’oferir als infants afectats, el més aviat possible, programes psicoeducatius que han demostrat la seva eficàcia.

El document recull altres dades i recomanacions d’interès sobre els TEA que es resumeixen en aquests punts:

• En els darrers anys, s’ha produït un increment del diagnòstic dels TEA, els quals afecten al voltant de l’1% de la població. No obstant això, encara existeix infradiagnòstic entre els adults i en el sexe femení.
• Els TEA tenen un origen neurobiològic. Les seves causes són múltiples (factors genètics i no genètics, en gran part desconeguts, que interactuen entre sí) i la seva presentació clínica també és molt diversa. Són trastorns crònics del neurodesenvolupament que afecten la sociabilitat, la comunicació, l’interès i la sensorialitat des de la infància.
• Actualment no hi ha tractaments que curin els TEA. Hi ha fàrmacs que ajuden a controlar certs símptomes i intervencions psicoeducatives que milloren significativament l’evolució d’aquests trastorns. Amb tot, només entre el 10% i el 15% dels infants amb TEA podran dur una vida del tot autònoma en l’edat adulta.
• El diagnòstic i el tractament precoços canvien favorablement i de manera determinant l’evolució dels TEA. Per això, és essencial que els professionals de la salut i de l’educació es capacitin en la identificació precoç de signes subtils associats amb els TEA. També ho és que els metges especialistes (pediatres, psiquiatres, neuropediatres, gastroenteròlegs, neuròlegs, etc.) coneguin els TEA i els tractaments d’elecció.
• Tots els infants amb TEA tenen dret a ser educats en un context d’acceptació i d’integració de la diversitat. Avui encara és un repte per a l’educació ordinària crear ambients i currículums educatius adaptats a uns nens que tenen habilitats cognitives en unes àrees i deficiències importants en d’altres.
• La integració de les persones amb TEA en programes formatius o universitaris també és fonamental per garantir-los una preparació per al món laboral i un futur amb el màxim grau d’autonomia possible.
• Aproximadament el 25% de les persones amb TEA presenten greus problemes conductuals a qualsevol edat. En alguns casos, sobretot amb pacients adults, això requereix recórrer a equips i a programes terapèutics específics. És necessari generalitzar l’accés a aquest tipus de recursos, amb professionals formats en TEA, tant en benefici del pacient com per donar un “respir” als familiars.
• Finalment, per l’impacte que provoquen, tant en el desenvolupament de la persona afectada, com en la convivència familiar, és essencial promoure la recerca al voltant dels TEA.