Consideracions sobre la indicació, l'ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d'ús humà per part dels professionals d'infermeria

30/06/2017

La Llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, d’àmbit estatal, autoritza, a partir d’una modificació de l’any 2009, els professionals d’infermeria a indicar i, si s’escau, a autoritzar la dispensació de medicaments. En desenvolupament d’aquesta llei, el govern de l’Estat va aprovar, el Reial Decret 954/2015, el qual va generar confusió i desconcert en molts professionals dels equips assistencials.

Des de fa més d’un any, el Departament de Salut ha treballat per establir un marc normatiu propi per a Catalunya que permeti superar l’atzucac generat a partir de l’entrada en vigor del reial decret estatal. Un esforç que ha estat compartit pels professionals de la infermeria i pels metges a l’hora de buscar el consens i d’arribar a acords per avançar en aquest àmbit.

El CCMC considera que les relacions entre infermers i metges han de venir donades per l’esperit del treball en equip i per la continuïtat assistencial, amb responsabilitats ben definides d’acord amb els coneixements, la formació i l’experiència de cada professional i amb respecte al marc normatiu. En aquest sentit, la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS) estableix que el diagnòstic i la proposta de tractament és competència del metge.

El CCMC també ha revisat com es regula la indicació de productes sanitaris i medicaments per part d’infermeria als països més avançats del nostre entorn, on s’ha prioritzat el consens entre professionals, la seguretat clínica del pacient, la formació específica acreditada i la implantació progressiva d’aquesta pràctica als centres sanitaris. Allà on s’ha aplicat, no s’ha fet mai amb caràcter general per a tota la infermeria, sinó atribuint funcions d’acord amb el perfil i les capacitats individuals de cada professional.

Malgrat els esforços per trobar una solució legal basada en l’acord entre professionals, finalment, el Departament de Salut ha presentat un projecte de decret que no reflecteix aspectes que, des del col·lectiu mèdic, es consideren fonamentals per garantir la seguretat clínica dels pacients i la seguretat jurídica dels professionals i que han estat punts bàsics de les aportacions que el CCMC ha fet al Departament de Salut.

El CCMC considera que la indicació per part d’infermeria de qualsevol medicament, estigui o no subjecte a prescripció mèdica, requereix una formació bàsica i també específica degudament definida i acreditada, condició que no queda garantida al projecte de decret presentat avui.

En el cas dels medicaments que no requereixen prescripció mèdica, cal considerar que, si bé són fàrmacs publicitats i de lliure disposició al mercat farmacèutic, contenen principis actius i la seva indicació per part d’un membre de l’equip assistencial sempre és un acte sanitari que es produeix en el marc del treball en equip i dins d’un centre sanitari i que sovint s’adreça a pacients amb comorbilitat i polimedicació. La indicació de qualsevol medicament ha de quedar, a més, recollida a la història clínica del pacient.

El CCMC reconeix l’esforç realitzat pel Departament de Salut per trobar l’exigible consens professional, però lamenta que aquest no s’hagi pogut assolir, ja que el text no recull aportacions imprescindibles de la professió mèdica ni ofereix suficient concreció pel que fa a aspectes relacionats amb la necessitat de formació específica, acreditació formal i expertesa per avançar de manera segura en la indicació de medicaments per part d’infermeria.

En conseqüència, el CCMC formularà la seva oposició al projecte de decret fent-hi les al·legacions oportunes, basades en la prioritat de garantir la seguretat clínica dels pacients.