Els metges catalans renoven el compromís amb la societat amb l'aprovació de la "Declaració de Girona"

10/11/2016

El 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya, que avui ha aplegat prop d’un miler de metges catalans al Palau de Congressos de Girona, ha culminat amb l’aprovació de la Declaració de Girona, un document a través del qual els metges catalans expressen i renoven el seu compromís amb la societat i amb el país. La Declaració de Girona recull en deu punts els aspectes que els metges catalans consideren que són clau perquè la professió pugui fer front als nous reptes del futur, tot garantint la qualitat de l’exercici i tenint sempre present que les persones són el centre de l’activitat i de la vocació dels professionals.

En un context de crisi econòmica i de transformació constant, amb canvis sociodemogràfics tan significatius com el progressiu envelliment de la població; i amb avenços científics i tecnològics constants, la Declaració de Girona referma el compromís dels professionals des de diversos àmbits:

• Amb les persones i amb els vincles de confiança, empatia i respecte en què es basa la relació metge-pacient.
• Amb els valors de la professió: l’altruisme, el compromís, l’honestedat, l’excel·lència, la integritat, etc.
• Amb la qualitat i amb l’aposta per models organitzatius que afavoreixin la continuïtat assistencial, la col·laboració entre professionals, la recerca i la innovació.
• Amb el treball en equip, entre professionals sanitaris, socials i comunitaris, indispensable per donar una resposta integral a les necessitats de les persones.
• Amb el Codi de Deontologia, per tal de donar resposta en cada moment als dilemes que plantegi la societat i que es derivin dels avenços científics i tecnològics.
• Amb la formació i l’excel·lència, garantint i acreditant periòdicament la competència al llarg de tota la trajectòria professional.
• Amb els joves metges del futur, vetllant perquè la seva formació sigui excel·lent, no tan sols tècnicament, sinó també humanísticament.
• Amb la implicació i la responsabilitat a l’hora de prendre decisions amb autonomia sobre l’organització del propi treball i de participar en la gestió dels centres sanitaris.
• Amb la defensa d’entorns laborals estables que permetin als professionals oferir una atenció de qualitat a les persones.
• Amb la ciutadania i el país, per construir tots junts una professió de futur al servei de les persones.

La Declaració de Girona recull l’esperit de les conclusions de tot el procés de debat i reflexió que els metges catalans han mantingut durant Congrés i al llarg dels mesos previs, en què els més de 40.000 col·legiats de Catalunya han pogut fer-hi aportacions al voltant de quatre eixos: Lideratge i participació; Nou professionalisme; La formació del metge del futur i Actualització del Codi de Deontologia. Cada grup de treball ha elaborat una ponència amb reflexions i propostes concretes sobre quin ha de ser el rol del metge del futur i el camí per poder assolir aquest paper:

Quin metge necessita la societat? (Nou professionalisme)

• Pel que fa als valors: Un metge que es refermi en els valors que tradicionalment han definit la professió (compromís, honestedat, excel·lència, autoexigència i altruisme) i que, alhora, faci seus d’altres de nous com el lideratge o el treball en equip
• Pel que fa a la relació amb el pacient: Un metge que tracti malalts i no malalties, que faciliti la coparticipació del pacient en la presa de decisions sobre la seva salut d’acord amb els seus valors i que l’acompanyi en situacions d’incertesa. Amb visió integral de les necessitats del pacient (aspectes socials, personals, econòmics, etc.)
• Pel que fa a les habilitats: Un metge competent en el bon ús de les noves tecnologies sanitàries i de la comunicació, amb habilitats comunicatives i per al treball en equip amb professionals, tant sanitaris com no sanitaris, amb competències transversals més enllà de la pròpia especialitat.
• Pel que fa a la gestió: Un metge amb autonomia per organitzar i gestionar el propi treball i els serveis assistencials per tal d’oferir més qualitat en l’atenció al pacient. Alhora, amb el compromís necessari i la formació adequada per exercir aquest lideratge.

Com s’ha de formar el nou metge?(La formació del metge del futur)

• Accés a la Universitat: Els metges consideren que cal plantejar si seria adient establir proves d’accés a les facultats de Medicina que, més enllà de l’expedient acadèmic, valorin habilitats necessàries per al nou perfil de metge.
• A la Universitat: Es planteja la necessitat d’introduir modificacions al currículum de Medicina per tal que prioritzi les habilitats i coneixements que realment necessita el metge del futur i es focalitzi menys en la preparació de la prova MIR. També es proposa la conveniència d’introduir formació en matèries com ara comunicació, bioètica, coneixements humanístics o gestió clínica.
• A la formació MIR: Es considera oportú debatre sobre la introducció de formació comú per a especialitats afins durant els primers anys de formació per afavorir la multidisciplinarietat dels professionals.
• La formació al llarg de l’exercici: Els metges comparteixen que cal establir mecanismes perquè els professionals en actiu certifiquin periòdicament que es mantenen al dia en coneixements i acreditin la formació continuada per garantir la competència i l’excel·lència en el seus àmbits de treball.

Com poden facilitar les organitzacions sanitàries que el metge exerceixi el seu nou rol? (Lideratge i participació)

• Es planteja la necessitat d’aplicar i reforçar mecanismes de participació, com ara que els metges puguin elegir els directors mèdics dels hospitals i els directors dels equips d’atenció primària. També, la conveniència de dotar de capacitat de decisió òrgans que fins ara han estat merament consultius als centres sanitaris, com les juntes clíniques i les juntes facultatives.
• Els metges consideren necessari guanyar autonomia a l’hora d’organitzar el propi treball i coincideixen que la qualitat assistencial milloraria de manera substancial si gestionessin pressupostos, les seves pròpies agendes o les llistes d’espera, per exemple.
• La col·laboració entre els diferents nivells assistencials (primària, especialitzada, sociosanitaris, etc.) és indispensable per garantir la continuïtat assistencial.

A quins reptes ètics i deontològics haurà de fer front el nou metge? (Actualització del Codi de Deontologia*)

• Davant l’envelliment de la població i l’increment del nombre de malalts crònics, es proposa introduir la medicina pal·liativa com un deure professional de qualsevol metge, així com l’obligació d’oferir al malalt una qualitat de vida personalitzada més enllà de la quantitat de vida biològica.
• Sobre els efectes de les noves tecnologies de la comunicació en la confidencialitat, els professionals plantegen, per exemple, que el metge només pugui accedir a la història clínica informatitzada dels pacients en l’assistència dels quals estigui implicat i que no deixi mai a ningú el seu codi d’accés.
• Pel que fa a la informació als pacients, es proposa definir la figura del “metge responsable” dins d’un equip com a referent del pacient.
• Davant del risc de conflictes d’interessos entre medicina pública i privada, es proposa introduir una norma que especifiqui que el metge que treballa en un centre públic no derivarà malalts a una consulta privada, seva o d’altres metges amb qui mantingui interessos personals.

(*Es tracta de propostes d’actualització del Codi que no suposen una reforma immediata del text, ja que abans haurien de ser aprovades pel CCMC i per cadascun dels quatre Col·legis).

Sobre el 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya

El Congrés està organitzat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), la corporació que agrupa els quatre col·legis catalans. El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, presideix també el Congrés, mentre que el president del Col·legi de Metges de Girona, Josep Vilaplana, ostenta actualment la presidència del CCMC. El 1r Congrés de la Professió va tenir lloc l’any 2004 a Sitges. Quatre anys més tard, es va celebrar a Tarragona el 2n Congrés.