Prop de 1.000 metges catalans debatran el novembre a Girona com ha de ser el metge del futur

21/10/2016

Només queden tres setmanes perquè prop d’un miler de metges es reuneixin a Girona per definir com ha de ser el professional que la societat del futur necessita i per renovar el compromís de la professió amb els ciutadans. La cita serà el proper 10 de novembre al 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya, una trobada organitzada pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), la corporació que agrupa els quatre col·legis catalans.

Per què cal fer ara un Congrés de la Professió?

El 1r Congrés de la Professió va tenir lloc l’any 2004 a Sitges. Quatre anys més tard, es va celebrar a Tarragona el 2n Congrés. Des d’aquella darrera cita han transcorregut vuit anys molt intensos, especialment marcats pels efectes d’una dura crisi econòmica i la manca de recursos per al sistema sanitari. A més, al llarg d’aquests anys, s’han consolidat i accelerat tota una sèrie de canvis socials que plantegen reptes decisoris a la professió. Alguns dels canvis més rellevants són:

• l’evolució demogràfica i els canvis socials, especialment, l’envelliment de la població, amb efectes com ara l’increment del nombre de pacients crònics.
• consolidació de les noves tecnologies de la comunicació i la informació, que ja han transformat les relacions metge-pacient
• canvis en el perfil del pacient: cada cop està més informat i vol ser coparticipant en la presa de decisions
• irrupció constant d’avenços terapèutics i diagnòstics
• l’evolució demogràfica del col·lectiu mèdic, que fa preveure la jubilació d’un terç dels professionals en la propera dècada

La professió està disposada a assumir aquests reptes i vol fer palès el seu compromís davant la societat. Amb aquest objectiu, els metges debatran i consensuaran a Girona quatre ponències que s’han treballat en els darrers 6 mesos i que han comptat amb la participació de més de 1.500 professionals. Sota el lema Construïm junts la professió del futur al servei de les persones, l’objectiu del Congrés és traçar el camí per poder donar resposta a les noves necessitats i demandes.

Què es debatrà al Congrés?

El debat del Congrés girarà al voltant de quatre eixos (ponències):

1. Quin metge necessita la societat?

• Pel que fa als valors: Un metge que es refermi en els valors que tradicionalment han definit la professió (compromís, honestedat, excel·lència, autoexigència i altruisme) i que, alhora, faci seus d’altres de nous com el lideratge o el treball en equip
• Pel que fa a la relació amb el pacient: Un metge que tracti malalts i no malalties, que faciliti la coparticipació del pacient en la presa de decisions sobre la seva salut d’acord amb els seus valors i que l’acompanyi en situacions d’incertesa. Amb visió integral de les necessitats del pacient (aspectes socials, personals, econòmics, etc.)
• Pel que fa a les habilitats: Un metge competent en el bon ús de les noves tecnologies sanitàries i de la comunicació, amb habilitats comunicatives i per al treball en equip amb altres professionals, tant sanitaris com no sanitaris, amb competències transversals més enllà de la pròpia especialitat.
• Pel que fa a la gestió: Un metge amb autonomia per organitzar i gestionar el propi treball i els serveis assistencials per tal d’oferir més qualitat en l’atenció al pacient. Alhora, amb el compromís necessari i la formació adequada per exercir aquest lideratge.

2. Com s’ha de formar el nou metge?

• Accés a la Universitat: Els metges debatran, per exemple, si en un futur seria convenient establir proves d’accés a les facultats de Medicina que, més enllà de l’expedient acadèmic, valoressin habilitats necessàries per al nou perfil de metge.
• A la Universitat: Es plantejarà si caldria modificar el currículum de Medicina per tal que prioritzés les habilitats i coneixements que realment necessita el metge del futur i es focalitzés menys en la preparació de la prova MIR. També si seria convenient introduir formació en matèries com ara comunicació, bioètica, coneixements humanístics o gestió.
• A la formació MIR: S’abordarà la conveniència d’introduir formació comú per a especialitats afins durant els primers anys de formació per afavorir la multidisciplinarietat.
• La formació al llarg de l’exercici: Els metges valoraran si caldria establir mecanismes d’avaluació de la pràctica clínica perquè el professional en actiu certifiqui que es manté al dia en coneixements i garanteixi la competència i l’excel·lència.

3. Com poden facilitar les organitzacions sanitàries que el metge exerceixi el seu nou rol?

• Es plantejarà la necessitat d’aplicar i reforçar mecanismes de participació, com ara que els metges puguin elegir els directors mèdics dels hospitals i els directors dels equips d’atenció primària. També, si cal dotar de capacitat de decisió òrgans que fins ara han estat merament consultius als centres sanitaris, com les juntes clíniques i les juntes facultatives.
• Els metges debatran sobre la necessitat de guanyar autonomia a l’hora d’organitzar el propi treball i sobre com milloraria la qualitat assistencial si gestionessin pressupostos, les seves pròpies agendes o les llistes d’espera, per exemple.
• Com es pot promoure la comunicació entre els diferents nivells assistencials (primària, especialitzada, sociosanitaris, etc.) per garantir la continuïtat assistencial?

4. A quins reptes ètics i deontològics haurà de fer front el nou metge?

• Davant l’envelliment de la població i de l’increment del nombre de malalts crònics, com cal abordar les cures pal·liatives o l’atenció al final de la vida?
• Com afecten les noves tecnologies de la comunicació a la relació metge-pacient o a la confidencialitat?
• Quines implicacions té l’avenç de la recerca mèdica sobre les persones?
• Com s’ha d’informar els pacients? Cal instaurar la figura del “metge responsable” com a referent del pacient quan sigui tractat per un equip?
• Què es pot aprendre de les incidències per guanyar en seguretat clínica?

Declaració de Girona

Les conclusions d’aquest intens debat es recolliran a la Declaració de Girona, un document on els metges renovaran el seu compromís amb la societat que es farà públic al final del Congrés.

Participació oberta als més de 40.000 col·legiats de tot Catalunya

Des del juny i fins al setembre d’aquest any, la preparació del Congrés ha estat oberta a la participació dels més de 40.000 metges col·legiats de tot Catalunya, els quals han pogut fer aportacions a les quatre ponències sobre les quals girarà el Congrés. De fet, aquest és el primer cop que la participació al Congrés de la Professió s’obre a tots els col·legiats. Per la seva banda, els prop de 1.000 metges delegats que assistiran al Congrés (el 80% han estat elegits per sorteig i la resta són membres de les comissions redactores de les ponències) seran els encarregats del debat final i de les votacions de les ponències.