Els metges gironins fan una jornada setmanal de 47 hores

10/08/2016

Notícia de El Punt Avui per NÚRIA ASTORCH

Més de la meitat dels metges i metgesses col·legiats menors de 65 anys (un 58%) fan unes jornades laborals superiors a les 40 hores setmanals i en treballen una mitjana de 46,8, segons una enquesta elaborada pel Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG). Els que més treballen són els homes (el 66,9% fan una mitjana de 49 hores a la setmana) i, per franges d'edat, els que més hores treballen són els professionals joves (els menors de 34 anys treballen una mitjana de 50,4 hores setmanals).

El COMG fa notar que per emmarcar aquestes dades cal tenir en compte que la població catalana del mateix nivell socioeconòmic que els metges treballa de mitjana 39,5 hores setmanals, és a dir, set hores setmanals de mitjana menys que els metges. Concretament, els homes fan de mitjana 7,6 hores setmanals menys que els facultatius i les dones en fan 7,1 menys que les metgesses. Les jornades més curtes es registren en el sector privat (només un 32% supera les 40 hores) i les jornades més llargues es troben al sector públic i concertat, amb 49 i 45,6 hores de mitjana respectivament.

El president del COMG, Josep Vilaplana, ha explicat que les llargues jornades laborals dels professionals estan directament relacionades amb les guàrdies, presencials o no, als centres. Les guàrdies representen un 60% de la jornada de treball al mes. Segons Vilaplana, aquesta situació provoca “diverses injustícies”. Una d'elles és que els metges, un col·lectiu que segons assegura Vilaplana té un salari de base molt ajustat, tenen la “falsa sensació” de gaudir d'una bona retribució a causa dels diners que els reporten les guàrdies: “Les guàrdies anestesien la consciència que en realitat tens un sou molt baix. Però quan les deixes de fer, entre els 50 i els 55 anys, aleshores pateixes una davallada de sou important i t'adones de la situació real.”

Una altra situació injusta relacionada amb les guàrdies és, segons Vilaplana, que les hores que s'hi dediquen, tot i tributar-les a Hisenda i a la Seguretat Social, no se sumen als anys treballats i, per tant, no computen de cara a la jubilació. “Cal tenir en compte, a més, que, a causa dels anys de formació, el metge no començar a computar fins als 30 anys”, afegeix.

El president del col·legi de metges, que parla directament de “col·lectiu maltractat” per la precarització laboral que pateix especialment arran de la crisi, destaca a més que les llargues jornades laborals dels facultatius dificulten enormement la conciliació de la vida professional amb la familiar. Segons la seva opinió, l'única manera de resoldre aquesta situació és que el col·lectiu tingui un conveni propi i específic.