La monitorització cerebral, un repte complicat - Dia Mundial del Cervell

22/07/2016

Diàriament, als nostres centres sanitaris es procedeix a l'ingrés  de pacients a Unitats de Cures Intensives o semi intensives on es monitoritzen diversos paràmetres com la freqüència cardíaca i respiratòria, pressió intracranial, temperatura corporal, saturació d’oxigen, diüresi, glucèmia, entre altres.

A les Unitats de Cures Intensives (UCI) la monitorització és continuada, essent la seva amplitud de paràmetres una garantia en la millora dels pacients amb elevada complexitat.

I què hi ha pel cervell? Com el monitoritzem?

L'exploració neurològica, avaluadora de la funció cerebral, no és excessivament útil en pacients amb sedació. En aquest context, l'única manera de saber què passa al cervell consisteix en aplicar diverses exploracions complementàries no invasives:

1. El doppler transcranial. Ens donarà  una avaluació sobre el flux cerebral als grans vasos. Malauradament, no hi ha una correlació clara entre flux a grans vasos i funcionament cortical.
2. Els estudis de medicina nuclear. Ens permeten esbrinar l'estat de la perfusió cerebral al còrtex cerebral (SPECT) o l'estat metabòlic cerebral (PET). La seva dificultat tècnica i elevat cost n'evita la seva aplicació  al dia a dia.
3. L'electroencefalografia (EEG). És l'única prova que ens permet conèixer l'activitat elèctrica instantània de les neurones, recollint-ne l'activitat elèctrica derivada del seu bon o mal funcionament. La seva durada posa límit a la seva utilitat.
4. La monitorització prolongada amb EEG o Vídeo-EEG. Permeten conèixer de forma mantinguda, en cada moment, quina és l'activitat cerebral de forma no invasiva. Els avenços tecnològics amb la tecnologia digital possibiliten,  per un cost discret, la seva aplicació habitual en els sistemes de salut moderns. Aquestes exploracions requereixen un aparell de registre  simultani que mostri al mateix temps l'activitat elèctrica cerebral i la visió del pacient i de possibles moviments o fets que poden modificar el registre electroencefalogràfic (artefactes de moviment, artefactes per bombes d'infusió properes, respirador, ...).

En els darreres anys són nombroses les publicacions que recolzen l'ús generalitzat de la monitorització prolongada Vídeo-EEG, especialment en Unitats de Cures Intensives d'adults (1,2), pediàtriques  (3) i  en  Unitats de malalts semi crítics (4). En especial, la detecció de crisis epilèptiques elèctriques sense repercussió externa aporta la possibilitat de corregir aquesta patologia, co-responsable de molts fracassos terapèutics.

Als  centres sanitaris catalans es comencen a visualitzar monitoritzacions d'aquells pacients ingressats a Cures Intensives per patologia cerebral, en especial per status epilèptics. La formació adequada per a fer ús correcte de la tècnica i la bona disponibilitat de tothom fa que els pacients se'n beneficiïn dia rere dia.  A Girona,  això continua essent una assignatura pendent a dia d'avui. Ens manca monitoritzar el centre neuràlgic (mai millor dit) del nostre cos.

Dr. Albert Molins, neuròleg
Membre de la Junta del Col·legi Oficial de Metges de Girona

BIBLIOGRAFIA

1.- Pandian JD, Cascino GD, So EL, Manno E, Fulgham JR - Digital video-electroencephalographic monitoring in the neurological, neurosurgical intensive care unit: clinica features and outcome. Arch Neurol 2004; 61:1090-1094.

2.- Claasen J, Mayer SA, Kowalski RG, Emerson RG, Hirsch LJ - Detection of electrographic seizures  with continuous EEG monitoring  in critically ill patients. Neurology,  2004; 62:1743-1748.

3.-  Abend NS - Electrographic status epilepticus in children with critical illness. Epidemiology and outcome. Epilepsy and Behav, 2015; 49:223-227.

4.-  Jordan KG - Emergency EEG and continuous EEG monitoring in acute ischemic stroke. J Clin Neurophysiology, 2004; 21:341-352.