Dr. Josep Vilaplana: "El conseller va venir, però ens agradaria que vingués més"

13/07/2016

Entrevista de El Punt Avui al Dr. Josep Vilaplana, president del Col·legi Oficial de Metges de Girona per URE COMAS. Foto d'EDUARDO ZAZO.

Fa dos anys que presideix el Col·legi de Metges de Girona, que té 2.700 col·legiats.

Quin balanç fa d'aquests dos anys?

Internament el Col·legi s'ha fet més eficient; simplificant algunes estructures i gestionant millor ha provocat, per exemple, que s'hagin reduït les quotes un 5%, hem externalitzat la companyia d'assegurances i optimitzat els serveis jurídics. Intentem ordenar la professió, defensar-la, i fent això, vetllar també per la salut de la ciutadania.

Quins són els principals reptes que han d'afrontar?

Pel que fa als pressupostos sanitaris, que aquest 15% que s'ha perdut es recuperés. Aquesta seria una de les fites importants per aconseguir aquest 2016, perquè la població ho necessita i perquè els reptes sanitaris que tenim són molt importants. Canvis tecnològics, farmacèutics i de la població que implicaran un augment de la despesa sanitària, l'envelliment de la població, la cronicitat. Hem arribat a un punt en què la despesa sanitària és tan baixa i ajustada que ja no dóna més de si. Els sous són molt baixos, els salaris dels metges no s'adeqüen al nivell de compromís que tenim ni a l'entorn europeu en què estem... La qualitat de l'atenció sanitària encara és molt bona però a canvi d'un esforç molt important de tots els professionals.

També tenen reptes interns.

Hi ha el tercer congrés de la professió mèdica, que per primer cop farem a Girona, vuit anys després de l'últim. Allà, a més de la revisió del codi deontològic, es tractarà sobre la formació al segle XXI i sobre el lideratge i la participació, que els metges siguin líders en aquest canvi que hi ha en la sanitat, que centra la sanitat en un pacient que cada cop sap més. Hi ha tanta informació que hi ha certa intoxicació de la informació.

Els col·legis de metges han fet a Salut propostes per reduir les llistes d'espera.

Sí, el consell del Col·legi, en un intent d'ajudar el nou conseller i, desenganyem-nos, sense nou pressupost, i fent-ho amb els diners d'abans, donem una espècie de decàleg de coses que s'haurien de fer i que en resum vénen a dir que s'ha d'atendre primer el pacient que té unes necessitats clíniques importants però tenint en compte també aspectes socials, familiars, etc. d'aquest pacient. Una hèrnia inguinal important i dolorosa en un pacient jove que està treballant i que és el que manté casa seva, doncs probablement l'hem d'atendre al més ràpidament possible. Com? Coordinant-nos, apoderant els professionals tant de primària com dels hospitals perquè puguin fer això fàcilment, informant els pacients...

També ha demanat responsabilitats arran de la filtració de les converses entre el ministre de l'Interior i el cap d'Antifrau en què parlaven que s'havia destrossat la sanitat. Està destrossada la sanitat?

No, no està destrossada la sanitat. Penso que es refereixen a la reputació. Vam demanar el cessament de tots dos, però el ministre encara no ho ha fet i això parla una mica de la qualitat democràtica de l'Estat que tenim. Davant una sanitat que ens ha costat tant construir i que ja tenim infrafinançada, ens trobem que els que ens han de defensar es permeten fer totes aquestes maniobres en què diuen que han destrossat la nostra sanitat. És totalment reprovable, i ens tindran en contra. Es poden posar molts exemples en què han anat incidint pel que fa a la reputació, com ara el cas de les pròtesis de Tarragona, en què, sense voler menysvalorar el tema, no val dir que hi ha 50 metges de tot Catalunya involucrats sense cap altra prova que la llibreteta d'un comercial. Això crea molts dubtes a la població sobre la sanitat. “La pròtesi que porto és la correcta?”, quants metges no han sentit això? És una certa activitat antisistema sanitari català pel fet d'anomenar-se català.

La setmana passada va venir el conseller Comín al Trueta i va ser rebut per professionals que reclamaven millores.

Va venir, però ens agradaria que vingués més. Han passat sis mesos de govern i era la primera vegada que venia a Girona. La veritat és que aquell dia van sortir els pediatres de l'UCI pediàtrica i els neonatòlegs, però el proper dia que vingui segurament sortirà un altre servei. Em refereixo que fa deu anys ja corria pressa fer un nou Trueta, que ja en teníem necessitat, i encara no el tenim i encara tothom ens posa terminis d'anys per tindre'l. I és absolutament necessari per a tota la demarcació. Tots els professionals de la casa s'han mostrat unànimement a favor de fer un gran hospital Trueta per a tota la demarcació; la Facultat de Medicina i Infermeria estan a favor d'un únic campus de salut i és una aposta estratègica; un tema clau, importantíssim per a tota la demarcació, per a l'economia, per al turisme, per poder atreure el coneixement i el talent que a vegades ens costa atreure a Girona. Necessitem un únic gran centre a Girona. I el necessitem de seguida. Tenim una certa pressa.

Esgrimeixen raons pressupostàries pel retard en la construcció, però creu que també afecta el fet que no hi hagi acord sobre on s'hauria de situar el nou centre?

Pot afectar. Les raons econòmiques són importants, però jo demanaria a tots els polítics gironins que es posessin d'acord i que pensessin no en clau local sinó de tota la demarcació. Aquest hospital ha de servir tant la gent de Palamós com la de Figueres, Blanes o Girona. Necessitem que sigui potent també per atendre sis-cents o vuit-cents mil turistes que vénen cada any. Cal pensar en clau ambiciosa i de visió àmplia.