13/07/2016

Entrevista del Diari de Girona al Dr. Josep Vilaplana, president del Col·legi Oficial de Metges de Girona per ALBA CARMONA. Foto de MARC MARTÍ.

Dos anys després de la seva arribada a la presidència del Col·legi de Metges de Girona, el doctor Josep Vilaplana, defensa la urgència de tirar endavant un nou hospital Trueta. Destaca que cal un centre de referència pioner i potent, situat prop de l'hospital Santa Caterina de Salt, i que tingui una llarga vida. De moment, però, reclama inversions perquè els professionals que exerceixen en l'actual atenguin els pacients en les millors condicions possibles.

Com valora els dos primers anys al capdavant del Col·legi?
Ha estat una etapa molt fructífera per a nosaltres. Hem intentat ordenar el col·legi, fer-lo més eficient i ser un òrgan de referència per als metges gironins. Això ens ha permès estalviar despeses i reduir les quotes un 5%. També hem estret els vincles amb la Universitat de Girona, i hem resolt un contenciós totalment amistós històric amb el Col·legi d'Infermeria, perquè els hem venut una part de l'edifici i les dues parts hem quedat contents amb l'operació. 

També ha fet canvis en la corredoria d'assegurances. 
Un dels aspectes que hem dut a terme és externalitzar la corredoria d'assegurances, que és el model que funciona en altres col·legis i que ens dóna més beneficis i menys maldecaps. 

L'externalització va coincidir amb el cas d'assetjament sexual d'una treballadora de l'antiga corredoria. 
Va ser molt desagradable, però en vam aprendre. Sempre que vols fer canvis i evolucions en alguns llocs, et pots trobar resistències d'aquest tipus, i això és el que ens vam trobar. 

En aquests dos anys de mandat s'ha trobat una sanitat gironina més tranquil·la que en els anteriors, quan hi va haver protestes contra la unificació del Trueta i el Santa Caterina, el projecte CIMS. 
Sí, sortosament, el clima està una mica més pacificat en aquest aspecte. El CIMS era molt ambiciós en alguns temes, però probablement no es va fer tan bé com s'hauria d'haver fet, la prova és que s'han tirat enrere algunes de les propostes inicials. 

I quina és la relació del Col·legi amb el responsable actual del Trueta i el Santa Caterina?
Molt bona, amb el doctor Casanovas tenim reunions periòdiques i l'intercanvi de comunicacions és molt fluid. N'estem contents, d'aquestes reunions que serveixen per valorar en què ens podem ajudar mútuament. 

I amb el nou responsable de Salut a Girona, el doctor Miquel Carreras? 
Ja l'havia tractat abans i crec que és una bellíssima persona. Ja hem tingut una primera trobada i hem calendaritzat una sèrie de reunions periòdiques en els propers mesos per intercanviar opinions sobre com els metges podem ajudar i millorar en la gestió i l'atenció. 

Que els trasllada del col·lectiu de metges gironins? 
El mateix que demanem al conseller, que sigui l'any per començar a recuperar la inversió perduda en sanitat des del 2008. La sanitat catalana està tensionada. Sempre ha estat infrafinançada i hem sofert una davallada dels pressupostos del 15% des del 2008 fins ara i és moment de recuperar-ho. Els sous dels metges són molt i molt baixos i els hem de posar d'acord amb el compromís que tenen amb la sanitat catalana. I sempre parlem, és clar, de quan tindrem el nou hospital. 

El conseller Toni Comín va assegurar la setmana passada a Girona que «no té pressa» per tirar endavant el nou Trueta. 
Ell no, però nosaltres sí que tenim pressa, això està claríssim. Fa deu anys ja teníem pressa per tenir un hospital nou, fa deu anys teníem aquesta necessitat i es van fer projectes i un pla funcional per tirar-lo endavant. Han passat deu anys i no tenim res. Si ara ens ho fien a deu anys més, no pot ser. Volem que mentrestant es facin totes les inversions promeses en el vell, i que el conseller vingui més sovint, perquè pensem que és una persona que escolta prou la professió, i volem explicar-li aquestes idees i sobretot necessitats. 

Parlar de pressa no va ser gaire encertat... 
Probablement ho va dir en el sentit que si no hi ha el pressupost per fer-lo, no cal amoïnar-se immediatament, però és que necessitem que totes les forces vives actuïn per tenir enllestit com més aviat millor el projecte i el futur pressupost del gran centre hospitalari de les comarques gironines. La professió està unida amb aquesta necessitat i l'opinió és unívoca, tant la capacitat docent com l'assistencial i investigadora demana un centre potent, amb massa crítica i que sigui pel futur, que valgui per 50 anys. No podem esperar gaire més, perquè igual que els professionals de l'UCI Pediàtrica reclamen millors condicions, poden sortir altres serveis amb necessitats importants i que fa temps que duren, i també podrien haver sortit a esperar el conseller la setmana passada. Cal una inversió potent. 

La Conselleria fa temps que treballa en el pla funcional del nou hospital. 
Sé que s'ha fet un pla funcional de l'hospital Trueta, però no sabem ben bé si és l'hospital que els professionals estem demanant. Nosaltres demanem un hospital potent, important, de referència, que els dos centres gironins estiguin units i unificats. 

És partidari que es faci a Salt?
Jo i tots els professionals que treballen al Trueta i la gent de la Facultat de Medicina també. Jo faria una crida als polítics gironins perquè pensin de manera ambiciosa, amb perspectiva i en tota la demarcació, que surtin del món local. Si no tenim un hospital potent no atraurem talent que marxa a Barcelona i a l'estranger. Girona necessita més un hospital nou i punter que no pas una altra carretera o un altre port. Tothom s'ha de posar a treballar, perquè no siguin deu anys més, i si són quatre millor que cinc. 

De moment, Salut continua invertint en el vell Trueta, per exemple a l'UCI Pediàtrica o les noves urgències. 
En el cas de l'UCI Pediàtrica, per exemple, han canviat molt les coses en els darrers 15 anys, ara es demana més acompanyament emocional dels pares, i això, sense espai i les condicions adequades no es pot fer. Per això els professionals han de sortir i dir les coses clares. Tot l'hospital està una mica en aquesta situació. Ara s'arreglaran les urgències i s'ha anunciat una inversió important per l'àrea quirúrgica, que també és molt i molt precària, i això ja ho dèiem fa deu anys. Posem pegats, però són absolutament necessaris per passar aquest temps pont, que volem saber quan acabarà. 

Salut ha dit en alguna ocasió que, amb més quiròfans al Trueta es podrien reduir algunes de les derivacions a la Clínica Girona. Ho veu factible? 
Quan tinguem aquests quiròfans més en parlarem (riu). Penso que la tasca que ha fet durant anys la Clínica Girona no es pot menystenir, ha sigut i ha de seguir sent un actor important en la sanitat gironina. Faríem malament de plantejar-ho així.

Prestigiar la professió mèdica i buscar el parer del facultatiu

Durant el mandat de Vilaplana, el Col·legi ha lliurat els primers premis Bonastruc ça Porta, uns guardons que tindran continuïtat, explica, i que «reconeixen la tasca dels professionals i equips mèdics per posar en valora la seva tasca i prestigiar la figura del metge».

Afegeix el president que també s'han fet dues enquestes per buscar el parer dels professionals. Una s'ha centrat en les dades sociodemogràfiques dels col·legiats per conèixer si tenen dependents a càrrec seu i els seus aspectes laborals per donar un impuls al pla de protecció social del Col·legi de Metges. La segona, en canvi, s'ha centrat en l'activitat privada dels facultatius per realitzar un rànquing d'asseguradores i mútues que treballen a les comarques gironines. Els resultats, avança, es coneixeran durant l'estiu, i ajudaran tan a saber l'opinió del professional com a què la ciutadania sàpiga què hi ha darrer de cada assegurar «i que ha de tenir en compte en la lletra petita.

Pel que fa a l'afer Fernández Díaz, sent «molta tristor» en sentir que algú treballa per destrossar el sistema sanitari. «No tenim la sanitat destrossada, no ho han aconseguit, però ho han intentat des del punt de vista reputacional», diu vehement. «Parla poc de la qualitat democràtica de l'estat que un ministre i el director d'Antifrau treballin per destrossar el que costa tant construir, la reputació d'un sistema sanitari que és admirat internacionalment, que hi treballin en contra només perquè té el cognom "català"», afirma el president dels metges gironins.