Els 40.000 metges catalans estan convidats a definir el rol de la professió en el futur

31/05/2016

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya convida els 40.000 catalans a fer les seves aportacions a les ponències que es debatran en el 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya. El Congrés, que se celebrarà el 10 de novembre a Girona, debatrà l’estat de la professió i definirà el rol del metge del futur.

Els textos de les ponències ja estan disponibles des d’avui al web del Congrés (www.congresprofessio.cat) perquè tots els metges col·legiats a Catalunya puguin fer-hi aportacions fins el 31 de juliol. A partir d’aquest debat previ es definiran les quatre ponències definitives que votaran els 1.000 metges escollits per assistir presencialment al Congrés del novembre. Del resultat final, en sortirà la Declaració de Girona.

La participació de tota la col·legiació catalana en la definició dels eixos de debat del Congrés és la principal novetat respecte les anteriors edicions (2004 i 2008). En el primer i segon Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya només els delegats que assistien presencialment al Congrés podien intervenir en el debat final.

Per a Josep Vilaplana, president del COMG i vicepresident del Congrés, “els canvis en la demografia, tant de la població com del col·lectiu mèdic; els canvis en el rol dels pacients; la introducció de les tecnologies de la informació i els avenços terapèutics exigeixen adaptar els models d’organització a aquestes noves realitats”. És un fet que tots aquests processos “estan modificant substancialment la manera de fer de metge”, afegeix.

Els eixos de debat del 3r Congrés han estat proposats per quatre grups redactors formats per un total de 80 metges. Les ponències del Congrés són:

Ponència 1. Lideratge i participació

La primera ponència del Congrés girarà al voltant de la necessitat d’implicar els metges en els òrgans de participació i gestió dels centres sanitaris. El text defensa que els criteris de decisió dels centres no només s’han de basar en la gestió econòmica, sinó també en criteris professionals i d’assistència. En aquest sentit, el text proposa, per exemple, que els metges puguin escollir la direcció mèdica dels hospitals o dels Equips d’Atenció Primària (EAP), que puguin gestionar la pròpia agenda i el seu pressupost.

Ponència 2. Noves realitats, nou professionalisme

La segona ponència del Congrés identifica les realitats i reptes emergents que ja afecten la professió Per això, fa un seguit de recomanacions per definir el nou rol del bon metge: un professional amb habilitats comunicatives; obert a la participació d’uns pacients cada cop més actius i informats; coneixedor de les noves tecnologies; amb capacitat de treball en equip i amb una visió integral del pacient i del seu entorn.

Ponència 3. La formació del metge del futur. Instruments de garantia

Per tal d’adaptar la preparació dels metges a les necessitats emergents, s’han posat en qüestió tots els sistemes de formació actuals. S’ha qüestionat el sistema d’accés al grau de medicina (per exemple, si cal introduir una prova d’habilitats en l’examen MIR) i les places que s’ofereixen i s’han debatut temes com la recertificació dels metges i l’acreditació de la formació continuada.

Ponència 4. Actualització del codi de deontologia

S’han introduït reflexions i revisions del text actual per tal d’adaptar el Codi de Deontologia als nous contexts, amb especial atenció als models d’atenció al final de vida i a l’impacte de les TIC.

3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya

El 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya, impulsat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i en col·laboració amb els quatre col·legis professionals catalans, és el punt de trobada dels metges i metgesses catalans per posar de relleu els temes que preocupen al col·lectiu. El I Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya es va celebrar el 2004 a Sitges i el II Congrés, el 2008 a Tarragona.