Consideracions del COMG sobre una futura regulació a Catalunya de la indicació, l’ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà per part dels infermers i les infermeres

21/08/2017

Consideracions del Col·legi de Metges de Girona sobre una futura regulació a Catalunya de la indicació, l’ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà per part dels infermers i les infermeres

La Llei estatal de garanties i ús racional de medicaments i productes sanitaris, va regular l’any 2009 la possibilitat que els professionals d’infermeria puguin indicar i, si s’escau, autoritzar la dispensació de medicaments i productes sanitaris, a partir de d’un decret estatal específic que concretés com s’ha de dur a terme a la pràctica aquesta facultat d’indicació o autorització. I així, el Reial Decret 954/2015 va reglamentar la indicació, l’ús i autorització de dispensació demedicaments i productes sanitaris d’ús humà per part dels infermers i infermeres. Aquest Reial Decret ha generat confusió i desconcert entre molts professionals dels equips assistencials  a partir de la interpretació que la infermeria n’ha fet del seus continguts i requeriments.

Des de fa un temps, el Departament de Salut ha treballat per establir un marc normatiu propi per a Catalunya que permeti superar l’atzucac generat amb l’aprovació del decret estatal. Un esforç que ha estat compartit amb el Col·legi d’Infermeria i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) a l’hora de buscar el consens i tractar d’arribar a acords.

El COMG i el CCMC consideren que les relacions entre infermers i metges han de venir donades per l’esperit del treball en equip i per mantenir la continuïtat assistencial, amb responsabilitats ben definides d’acord amb els coneixements i l’experiència professional, i amb respecte al marc normatiu. En aquest sentit, la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS) estableix que la responsabilitat del diagnòstic i la proposta de tractament és competència i responsabilitat del metge.

A partir de la revisió de la regulació de la indicació de productes sanitaris i medicaments per part d’infermeria en alguns països del nostre entorn, hem comprovat que s’ha prioritzat el consens entre professionals, la seguretat clínica del pacient, la formació específica i l’acreditació, i s’ha procurat la implantació d’aquesta pràctica als centres sanitaris de forma progressiva. I aquests son elements essencials que haurien de guiar una futura regulació a Catalunya

Tanmateix, després de mesos de treball, finalment, el Departament de Salut ha obert  un tràmit de consulta pública previ a l’elaboració d’un projecte de decret, en el qual inclou una memòria justificativa que, malgrat els esforços per trobar una solució legal basada en l’acord entre professionals, fa endevinar que no es pretenen reflectiren la futura norma aspectes que, des del col·lectiu mèdic, es consideren fonamentals per garantir la seguretat clínica dels pacients i, si és el cas, la seguretat jurídica dels professionals, i que han estat punts bàsics de les aportacions que les corporacions mèdiques hem fet al Departament de Salut.

El COMG i el CCMC considerem que la indicació de qualsevol medicament, estigui o no subjecte a prescripció mèdica, requereix una formació bàsica i també específica degudament acreditada per part del professional responsable. En el cas dels medicaments que no requereixen prescripció mèdica, cal considerar que, si bé són fàrmacs publicitats i de lliure disposició al mercat farmacèutic, la indicació per part d’un membre de l’equip assistencial és un acte sanitari que es produeix en el marc del treball en equip i dins d’un centre sanitari i que sovint s’adreça a pacients amb comorbilitat i polimedicació. La indicació de qualsevol medicament ha de quedar, a més, recollida a la història clínica del pacient, juntament amb el motiu de la indicació.

En conseqüència, el COMG formularà en aquesta línia la seva posició en el tràmit de consulta pública ara obert, i es reserva el seu dret a fer les al·legacions oportunes al projecte de decret, amb l’objectiu d’insistir en la recerca dels consens professional i l’obtenció d’un decret que permeti la millor col·laboració interprofessional, garanteixi la seguretat clínica dels pacients, i segueixi les pautes del marc normatiu dels països del nostre entorn.